Pues que el ratpenat, eh? Es trobava lleig i descarat. I llavors van decidir, un dels ocells, que, em... cadascun d’ells li donés una “pluma” seva, que així es podria descobrir el cos tan lleig que tenia (per que ho deia), i així podria sortir amb ells de nit. I així cada un dels ocells li van donar una ploma, i llavors el ratpenat es va sentir millor... el més bonic de tots els ocells; i “llavorens”, pues, com que es va tornar tant “xuleta”, pues... pues... es va deixar que tots els ocells passessin i els hi tornava les “plumes”; i desprès va acabar sense ni una “pluma”.
Transcripció de l’explicació del text en castellà (el niño pequeño)
Pues que un nen, un nen petit; pues... em... que, em... l’escola era més gran que ell, perquè era molt petit. I... llavors, li agradava molt dibuixar, quan la prof... mestra deia: “vamos a dibujar una flor roja”, o algo així, pues ell deia: Si, si! I llavors dibuixava molt content. I... i... cada cop anava fent més preguntes i més preguntes; i... i el nen cada cop deia: si, si si! Vale? Perquè tot el rato no parava de dibuixar i fer “platos” amb plastelina. I desprès... pos... em... eh... ja està. No se, ji,ji!
INFORME DE L’ ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE
Nen/nena.....Isabel........................................................
EDAT.............8 anys.............................................
1. Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.
Pel que fa a la definició de gos i de plàtan utilitza trets perceptius i bàsics però no contextuals i afectius, segurament degut a que no té cap gos a casa i els plàtans no són el seu menjar preferit. No utilitza elements contextuals ni en l’aigua ni en el plàtan. I només mostra termes afectius en la definició de la paraula amic. Pel que fa a relacions d’inclusió només usa elements bàsics i no supraordenats i subordenats. Tampoc hi ha relacions de complementarietat.
2. Valoració de la velocitat lectora.
L’Isabel llegeix 100 paraules per minut però veiem que no és capaç d’entendre allò que llegeix i per tant , hauria de ser preferible que llegís més lent i que entengués allò que està llegint.
3. Valoració de la comprensió lectora.
La comprensió lectora de l’Isabel en llengua catalana és molt bona salvant que fa una interpretació una mica personal del text a l’hora d’explicar-lo. Però en llengua castellana l’Isabel té mancances, no segueix una estructura narrativa, no veu les idees principals ni secundàries. També repeteix idees i el seu relat no té una seqüència coherent. A més a més, tal i com succeïa amb el català. L’Isabel fa una interpretació personal quan explica o resumeix el text llegit.
4. Valoració de l’evolució morfosintàctica: procés d’organització dels significats.
En relació a l'evolució morfosintàctica l'Isabel sol utilitzar en els dos casos el català ja que és la seva llengua materna, ella sol utilitzar oracions amb un subjecte, verb i predicat, és a dir seves oracions són simples però a la vegada posa els complements necessaris a cada oració composta que fa.
5. Comparació de l’evolució del llenguatge en català i en castellà.
Observem que la nena té un llenguatge molt més fluït i se expressa quan parla en català, ja que com vam mencionar es la seva llengua materna,Quan ha tingut que explicar el text en castellà, ho fa en català, però quan diu una frase concreta de la història ho diu en castellà, es a dir que l'Isabel fa un canvi d'idioma automàtic sense cap problema i té domini de les dos llengües.
