Membres del blog.

Aquests som els integrants del blog d'esquerra a dreta:

David Urgelés, Carla Montaño, Ester Montaner i Ferran Serra.

P4: Imaginant-t'ho

IMAGINANT-T’HO:

Com serà la seva família?

Serà una família biparental clàssica, és a dir am pare mare i germans.

Quin caràcter tindrà?

Serà alegre i optimista però també tindrà un caràcter dur quan algú li porti la contrària o es produeixi una injustícia

Com vestirà?

De petit vestirà com vulguin els seus pares, però poc a poc aquests deixaran que sigui ell qui comenci a triar el seu estil propi.

Què li agradaria fer?

Li agradarà l’esport i la música i també sortir amb els seus amics.

Com serà el seu grup d’amistats?

Seran els que ell vulgui, sempre i quan sàpiga escollir i no posar-se en embolics.

Què estudiarà?

Estudiarà allò que ell vulgui, allò que el faci feliç , però els seus pares hi podran influir indirectament. Segurament medicina, dret o magisteri.

De què treballarà?

Treballarà d’allò que hagi estudiat. En aquest grup, la majoria hem cregut que es tractava d’un nen, alguns perquè tenen germans, uns altres perquè ells son del gènere masculí,... Aquest fet, però s’ha donat en tota la classe posant de manifest que encara que actualment la gran majoria de persones accepti l’igualtat entre homes i dones, hi ha un rerefons que es basa en l’influencia de la història, és a dir antigament la nostra societat era totalment masclista i ara, en l’actualitat, ens en queden residus per exemple al dir la paraula nen a vegades volem dir nen (masculí) o nena (femení). Per això, al veure un nen petit la primera idea mental que ens va vindre al cap a la majoria de persones de la classe va ser la d’un nadó masculí.
Per a acabar amb això, tota la societat ha de prendre consciència de l’igualtat entre homes i dones , nens i nenes i veure que tots som iguals i tenim els mateixos drets i deures . A més de tot això tant els homes com les dones no ens hem d’oblidar que la nostra llibertat comença on acaba la de l’altre. I que per aquest motiu no és lícit maltractar ni física ni psicològicament a cap persona per cap tipus de motiu. Així doncs, cada família ha d’educar als seus fills i filles per igual i donar-els-hi una bona educació en valors. A més a més, la societat ha d’eradicar els símbols de masclisme que encara queden i fer entendre a les persones que creuen en la discriminació sexista que la seva ideologia no és la correcta.
Des de l’àmbit escolar ha de fer-se el mateix que a casa, educar en valors on tots som iguals i tenim els mateixos drets i deures encara que siguem de diferents races o de gèneres diferents. Per això, també a l’escola s’ha de rebutjar els estereotips ja sigui amb els jocs a preescolar o amb les lliçons durant la primària. Tot i així, el treball que es fa a l’escola s’ha de continuar a casa. Ja que en el moment en que els nens i nenes surten de l’escola els responsables de la seva educació en valors són els familiars i la societat.

P4: Construcció de la identitat infantil

“Acá vivo yo, en la villa de Las siete alcantarillas. Yo soy Maca, soy una nena feliz. Para mi éste es el lugar más bonito del mundo, y esa de ahí es mi casa, bueno y la de mis hermanos y la de mi papa y la de mi mama…………….” (Maca)

“Mi padre dice que los pájaros son muy listos y que si los observas detenidamente puedes aprender mucho de ellos. Mi padre se llama Sabu Diatta y es pescador …………..” (Binta)

CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT INFANTIL

Questions en torn als vídeos:

1. Analitza el microsistema familiar i la resta d’elements dels ecosistemes de les nenes Maca y Binta.

La família de la Maca és una família poc corrent. El pare es dedica a la “xatarreria” i la mare neteja els vidres dels cotxes a canvi d’unes monedes. El fill gran, odia l’escola i els estudis i es dedica a robar bosses i carteres per a aconseguir diners. Al germà mitjà, en canvi sí que li agrada anar a l’escola. La Maca no veu la realitat, simplement creu que el que li passa a ella els hi passa a tots els nens i nenes del món. El seu ecosistema està marcat també per la subordinació del la mare sota del pare. Cosa que podem observar quan el pare arriba a casa havent begut i comença a maltractar a la seva dona fins que s’adona de què l’ha morta o li ha fet tant mal q ja no es pot ni mantenir dreta. El cas de maltractament del pare cap a la mare de Maca no era aïllat ja que en el principi del film hi ha una imatge que mostra la seva esquena tota marcada de morats i contusions.
Pel que fa a la família de Binta és diferent. Ella viu am el seu pare, la seva mare i germà. Ella va a l’escola i sap llegir i escriure. Però no totes les nenes del seu poble hi van, hi ha famílies, pares sobretot, que no volen que les seves filles assisteixin a l’escola com és el cas de la cosina de la Binta. On veiem una diferència de pensament sobre l’educació dels fills entre les dues famílies. El tiet de Binta no vol que la seva filla vagi a l’escola fins que al final gràcies a la pressió de tot el poble cedeix.

2. Reflexioneu sobre el seus respectius contextos de desenvolupament i el paper que juga l’escola i el mestre en cada cas.

En el cas de la Maca l’escola té poca influència en ella i en el seu germà gran. Ella és petita per anar-hi i al seu germà gran no li agrada. El germà mitjà, al que si que li agrada, té un comportament diferent que el gran. Ell veu la realitat i la situació en la que es troba i pensa que l’única manera de poder arreglar-ho és estudiant i preparant-se per el dia de demà. També, veu que el que fa el seu germà gran està mal fet, doncs robar no és la manera d’augmentar el poder adquisitiu. Al contrari, la Maca ho veu tot com un joc, tal i com diu ella “ el primero que cruze el rio gana”. Aquí pot veure’s l’influencia de l’escola en l’educació dels nens i nenes.
El cas de la Binta és un cas diferent, a l’escola, a més a més d’ensenyar-los a llegir i a escriure, els eduquen en valors d’igualtat ja sigui de races, de creences, de condicions físiques, etc. A més els fan veure la realitat als nens i nenes, no tots tenen tanta facilitat per anar a l’escola. Algunes nenes, sobretot, els seus pares no les deixen anar a l’escola ja que diuen que elles no han d’aprendre a res més que a cuidar dels seus fills i a mantenir neta la casa. Opinió que per sort, gràcies a l’influència del poble, canvia de mica en mica fins al final del curtmetratge.

3. Com pot influir l’ecosistema en la construcció de la seva identitat?

Clarament, l’ecosistema en el que viu cada nena influeix en la construcció de la seva identitat. En el cas de la Maca, la seva identitat futura està per definir ja que veiem que al acabar el video hi ha una parella que la volen adoptar. Llavors, depenent de l’educació que imposi la seva família adoptiva la identitat de la nena serà com la de la seva família biològica o totalment contrària. Suposem, que els pares adoptius de la Maca es preocuparan per ella i per al seu futur. Així doncs, ens agrada pensar que la identitat de la Maca serà diferent a la que hagués tingut amb la seva família a Las Siete Alcantarillas.
El cas de la Binta és ben diferent. La Binta ja va a l’escola, sap llegir i escriure i la seva família està d’acord en donar la mateixa educació als nens que a les nenes. Per tant, la seva identitat serà oberta i comprensiva amb el que succeïx al seu entorn. Amb les desigualtats que hi ha dins la societat. Això ho podem pensar ja que diu q li agradaria molt ser la dona sabia de l’estat (la presidenta). Al dir això, està deixant molt clar que no creu en la superioritat dels homes per al govern tal i com pensen moltes persones de la seva població o del seu país. Per tant, veiem que l’escola, uns pares que siguin conscients de l’educació dels seus fills tant nens com nenes i una societat que comença a ser conscient del progrés faran que la Binta auto construeixi una identitat, la seva identitat com a persona, ciutadana del món.