Practica 3

Classificació:





Informes d'altres grups:

1. Recollir les dades dels nens i nenes dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.

Tenint en compte que la mostra d’infants que hem utilitzat són tots més grans de 8 anys, prendrem aquesta xifra com a referent, ja que és l’edat en que hi ha més respostes equivocades:
- Fins als 8 anys, és molt usual que l’infant s’equivoqui en proves conservació. Acostumen a atribuir la massa d’un objecte a la forma de l’objecte i el mateix passa amb el pes. Com que en la palleta no hi ha cap transformació del cos, només un desplaçament; la conservació del volum és molt més senzilla i no la fallen.
- Pel que fa a la classificació, s’observa molta diversitat en qualsevol de les edats. Ordenar per formes i/o colors és igual de fàcil de veure-ho en infants de 8 com d’11 anys; el que sí que s’observa és que aquest típus és molt més usual que l’artístic. El segón és totalment arbitrari i respon a l’impuls del nen en aquell moment. Vé motivat pel seu concepte de bellesa, “El que pega més” , com ha dit algún dels nens.
- La quantificació de la inclusió ha estat un apartat molt fàcil, ja que el 100% dels infants han respost correctament a la pregunta i no han caigut al parany. Alguns els hi ha extranyat la pregunta en la que déiem: Quí té raó, l’altre nen o tu? Tenien claríssim que la raó la tenien ells. Sinò no ho haurien dit!

2. D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massam pes, volum, longitud, entre altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “prerequisits” per a la construccio de coneixements escolars durant l’etapa de primaria. Busca informació d’aquest punt (recorre a la web o a d’altres fonts però tinguis cura del lloc

Segons Piaget, hi ha diferents etapes de desenvolupament operacional. Proves de conservació, classificació i inclusió, com les que hem realitzat nosaltres en l’estudi, revelen l’etapa de l’infant:
- Etapa sensorio-motriu: L’infant crea noves estructures i s’impregna d’informació. Acostuma a ser durant els dos primers anys de vida.
- Etapa preoperacional: L’infant no pot identificar diferències no observables directament. Transformar una bola de plastilina en un xurro no en varia la massa, però en l’etapa preoperacional si que s’hi observa un canvi.
- Etapa operacional concreta: L’infant és capaç d’identificar diferències no observables directament. La transformació de la plastilina no l’enganya, així com la quantificació de la inclusió: El que importa és la quantitat d’elements, la qualitat només el distreu, però en aquesta etapa ha aprés a diferenciar-ho. L’infant és sistemàtic. Piaget descriu el desenvolupament cognitiu d’aquesta etapa com Lògic – Matemàtic.
- Etapa operacional formal: L’enteniment de problemes concrets amb objectes s’expandeix cap a idees abstractes.
La persona formalment operativa pot considerar mons possibles a més dels que té davant i, per tant, pensar mitjançant hipòtesis.
Piaget planteja una teoria basada en el desenvolupament biològic que accentua el desenvolupament cognitiu com a resultat de l’adaptació de l’organisme a l’entorn a través de l’assimilació. El resultat són estructures cognitives variables que són, a la vegada, esquemes coordinats que es combinen per formar intel•ligència. Aquests factors es desenvolupen i faciliten l’aprenentatge. Per tant, és lògic que per aconseguir coneixements formals que tracten temes abstractes, típics de l’etapa 10-12 anys en l’escola, l’adquisició de nocions operatòries és fonamental.

Practica 2

Dibuix i escrit fets per l'Angela de 6 anys:

Observacions:

- Dibuixa la seva nina
- Es recolza molt sobre el full
- Borra i corregeix el dibuix (constantment)
- Agafa el llapis be, però recolza tota la ma per dibuixar
- Quan alguna cosa no lo surt es queixa i es posa nerviosa
- Li costa dibuixar els peus i el nas
- Dibuixa el melic

Observacions:

- Escriu en majúscules sense lletres lligada
- No utilitza la “v” tot ho fa amb “b”
- Ajunta paraules
- Utilitza la i com “ll”
- Falten lletres
- A pesar de que no utilitza pauta, les lletres són rectes i proporcionades

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2
RESULTATS DE LES PROVES:
Edat del/la nen/a: 6 anys
Ma utilitzada: Dreta
Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 13 Minuts
Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 9 Minuts
Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

Tot i que no te orelles ni colzes, és un dibuix molt bén proporcionat per una nena de 6 anys.

El model va ser una nina amb la que l’Àngela juga tot el dia. Es recolza molt sobre full i esborra tota l’estona el que li surt malament. Li ha costat molt dibuixar els peus i el nas.
És una noia molt rica en detalls, però no té moviment ni perfil, és una figura frontal. El nivell del dibuix correspondria a una etapa esquemàtica, pròpia d’edats més avançades.

ESCRIPTURA:

No sap escriure amb lletra lligada, per tant ho fa amb majúscula. Ajunta paraules i l’espai entre lletres i paraules és irregular. Falten lletres i es confon amb algunes com la i “i” la “ll”, però perquè fa servir la pauta, ha escrit les línies molt rectes i la grandària de les lletres es similar.
Etapa precaligràfica.

Observacions:
Alguns trets, podríem dir que l’Àngela dibuixa millor que escriu tenint en compte la edat. La història que ha escrit parla d’un aniversari, i quan ho escrivia estava una mica nerviosa, cosa que no va passar en la realitat del dibuix.


PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL

(relacionades amb la realització de l’activitat practica i la lectura dels articles):

1. Suposant que es poguessin establir frases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix de l’escriptura per als següents grups d’edats:

- Dels 6 als 8 anys: els dibuixos dels infants d’aquestes edats són molt desproporcionats, solen dibuixar el cap molt gran i el cos petit, per la majoria d’ells els és molt complicat dibuixar dits a les persones que volen dibuixar. No es veu perfil als dibuixos que fan, només veiem frontalitat, també veiem que a diferència dels infants d’altres edats, aquests pinten molt malament.
Pel que fa l’escriptura a aquesta edat comencen a fer la lletra lligada però alguns d’ells no saben fer-la gaire bé, també veiem que tendeixen a ajuntar paraules, fan servir el traç com una pauta i al escriure premen bastant el llapis.

- Dels 8 als 10 anys: a aquesta edat observem que per als infants hi ha un guany en la proporcionalitat, independentment de la qualitat de detalls, ara ja dibuixen dents, cosa que a l’etapa pre-esquemàtica no es veu.
A l’escriptura veiem que fan una lletra lligada, i també que comencen a posar accents. Posen signes de puntuació, interrogació i exclamació. La lletra és molt més uniforme i els espais són més regulars.

- Dels 10 als 12 anys: En aquesta etapa podem veure que el dibuix és molt més proporcionat, pertanyen a una etapa més realista, dibuixen alguns perfils, sobretot els peus i presten molta més atenció als detalls de la roba.
L’escriptura arriba a la post-cal•ligràfica, es veu que cada alumne comença a donar-li el seu toc personal a cada lletra. Ara els traços són més rectes i les lletres més arrodonides i regulars.

2. Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

El dibuix infantil ha estat objecte de nombrosos estudis per ser una de les manifestacions del grau de desenvolupament mental. Els dibuixos no només interessen com expressió anímica espontània o com representació de la realitat física sinó que són un fidel reflex dels processos mentals més abstractes. També expressen problemes personals que potser a simple vista no observem, per això és important que els mestres i les mestres revisin els dibuixos i facin explicar als nens i nenes per quina raó han dibuixat aquell objecte, acció o sentiment.
Un infant expressa amb el seu dibuix un fet del passat que li hagi agradat molt, representacions del present o algun desig que anheli pel futur. També, a vegades, podem observar sentiments com por, felicitat, tristesa, somnis, malsons, etc., als dibuixos que fan.

A la actualitat hi ha infants que amb la televisió i l’internet observen imatges o fets i ho expressen al seu dibuix i expliquen la historia que han vist en aquestes imatges mitjançant una dibuix que per a ells és el que ha significat.
Alguns infants fan dibuixos del que està passant a casa i tot l’entorn familiar, per als professors, a vegades, els dibuixos són l’única manera de saber si els infants tenen o no problemes a casa.

3.Quina influencia creieu que tenen els factors hereditaris , el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Els factors hereditaris, en aquest cas tenen molta influència ja que si un nen dibuixa bé o malament, és un fet que no se li ha pogut ensenyar, simplement realitza l’acció com pot a vegades sorprenent a l’adult favorablement i a vegades expressant el sentiment contrari. Per tant, al nostre parer, els nens i nenes neixen influïts per aquests factors hereditaris i els mestres i les mestres no poden fer res al respecte. Això sí , a partir de l’aprenentatge de tècniques i mètodes, es pot aconseguir que l’alumne amb dificultats es desenvolupi gràficament. El context escolar i la cultura tenen un paper més decisiu en el desenvolupament gràfic dels infants ja que influeixen mitjançant hàbits i relacions afectives en els seus dibuixos.
El mestre, pot jugar un paper molt important en el moment d’ensenyar tècniques i de motivar a l’infant en la seva expressió artística, per tant el mestre ha d’ajudar a potenciar les capacitats dels nens i les nenes tant si tenen dificultats en el dibuix com si no.