Membres del blog.

Aquests som els integrants del blog d'esquerra a dreta:

David Urgelés, Carla Montaño, Ester Montaner i Ferran Serra.

P4: Imaginant-t'ho

IMAGINANT-T’HO:

Com serà la seva família?

Serà una família biparental clàssica, és a dir am pare mare i germans.

Quin caràcter tindrà?

Serà alegre i optimista però també tindrà un caràcter dur quan algú li porti la contrària o es produeixi una injustícia

Com vestirà?

De petit vestirà com vulguin els seus pares, però poc a poc aquests deixaran que sigui ell qui comenci a triar el seu estil propi.

Què li agradaria fer?

Li agradarà l’esport i la música i també sortir amb els seus amics.

Com serà el seu grup d’amistats?

Seran els que ell vulgui, sempre i quan sàpiga escollir i no posar-se en embolics.

Què estudiarà?

Estudiarà allò que ell vulgui, allò que el faci feliç , però els seus pares hi podran influir indirectament. Segurament medicina, dret o magisteri.

De què treballarà?

Treballarà d’allò que hagi estudiat. En aquest grup, la majoria hem cregut que es tractava d’un nen, alguns perquè tenen germans, uns altres perquè ells son del gènere masculí,... Aquest fet, però s’ha donat en tota la classe posant de manifest que encara que actualment la gran majoria de persones accepti l’igualtat entre homes i dones, hi ha un rerefons que es basa en l’influencia de la història, és a dir antigament la nostra societat era totalment masclista i ara, en l’actualitat, ens en queden residus per exemple al dir la paraula nen a vegades volem dir nen (masculí) o nena (femení). Per això, al veure un nen petit la primera idea mental que ens va vindre al cap a la majoria de persones de la classe va ser la d’un nadó masculí.
Per a acabar amb això, tota la societat ha de prendre consciència de l’igualtat entre homes i dones , nens i nenes i veure que tots som iguals i tenim els mateixos drets i deures . A més de tot això tant els homes com les dones no ens hem d’oblidar que la nostra llibertat comença on acaba la de l’altre. I que per aquest motiu no és lícit maltractar ni física ni psicològicament a cap persona per cap tipus de motiu. Així doncs, cada família ha d’educar als seus fills i filles per igual i donar-els-hi una bona educació en valors. A més a més, la societat ha d’eradicar els símbols de masclisme que encara queden i fer entendre a les persones que creuen en la discriminació sexista que la seva ideologia no és la correcta.
Des de l’àmbit escolar ha de fer-se el mateix que a casa, educar en valors on tots som iguals i tenim els mateixos drets i deures encara que siguem de diferents races o de gèneres diferents. Per això, també a l’escola s’ha de rebutjar els estereotips ja sigui amb els jocs a preescolar o amb les lliçons durant la primària. Tot i així, el treball que es fa a l’escola s’ha de continuar a casa. Ja que en el moment en que els nens i nenes surten de l’escola els responsables de la seva educació en valors són els familiars i la societat.

P4: Construcció de la identitat infantil

“Acá vivo yo, en la villa de Las siete alcantarillas. Yo soy Maca, soy una nena feliz. Para mi éste es el lugar más bonito del mundo, y esa de ahí es mi casa, bueno y la de mis hermanos y la de mi papa y la de mi mama…………….” (Maca)

“Mi padre dice que los pájaros son muy listos y que si los observas detenidamente puedes aprender mucho de ellos. Mi padre se llama Sabu Diatta y es pescador …………..” (Binta)

CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT INFANTIL

Questions en torn als vídeos:

1. Analitza el microsistema familiar i la resta d’elements dels ecosistemes de les nenes Maca y Binta.

La família de la Maca és una família poc corrent. El pare es dedica a la “xatarreria” i la mare neteja els vidres dels cotxes a canvi d’unes monedes. El fill gran, odia l’escola i els estudis i es dedica a robar bosses i carteres per a aconseguir diners. Al germà mitjà, en canvi sí que li agrada anar a l’escola. La Maca no veu la realitat, simplement creu que el que li passa a ella els hi passa a tots els nens i nenes del món. El seu ecosistema està marcat també per la subordinació del la mare sota del pare. Cosa que podem observar quan el pare arriba a casa havent begut i comença a maltractar a la seva dona fins que s’adona de què l’ha morta o li ha fet tant mal q ja no es pot ni mantenir dreta. El cas de maltractament del pare cap a la mare de Maca no era aïllat ja que en el principi del film hi ha una imatge que mostra la seva esquena tota marcada de morats i contusions.
Pel que fa a la família de Binta és diferent. Ella viu am el seu pare, la seva mare i germà. Ella va a l’escola i sap llegir i escriure. Però no totes les nenes del seu poble hi van, hi ha famílies, pares sobretot, que no volen que les seves filles assisteixin a l’escola com és el cas de la cosina de la Binta. On veiem una diferència de pensament sobre l’educació dels fills entre les dues famílies. El tiet de Binta no vol que la seva filla vagi a l’escola fins que al final gràcies a la pressió de tot el poble cedeix.

2. Reflexioneu sobre el seus respectius contextos de desenvolupament i el paper que juga l’escola i el mestre en cada cas.

En el cas de la Maca l’escola té poca influència en ella i en el seu germà gran. Ella és petita per anar-hi i al seu germà gran no li agrada. El germà mitjà, al que si que li agrada, té un comportament diferent que el gran. Ell veu la realitat i la situació en la que es troba i pensa que l’única manera de poder arreglar-ho és estudiant i preparant-se per el dia de demà. També, veu que el que fa el seu germà gran està mal fet, doncs robar no és la manera d’augmentar el poder adquisitiu. Al contrari, la Maca ho veu tot com un joc, tal i com diu ella “ el primero que cruze el rio gana”. Aquí pot veure’s l’influencia de l’escola en l’educació dels nens i nenes.
El cas de la Binta és un cas diferent, a l’escola, a més a més d’ensenyar-los a llegir i a escriure, els eduquen en valors d’igualtat ja sigui de races, de creences, de condicions físiques, etc. A més els fan veure la realitat als nens i nenes, no tots tenen tanta facilitat per anar a l’escola. Algunes nenes, sobretot, els seus pares no les deixen anar a l’escola ja que diuen que elles no han d’aprendre a res més que a cuidar dels seus fills i a mantenir neta la casa. Opinió que per sort, gràcies a l’influència del poble, canvia de mica en mica fins al final del curtmetratge.

3. Com pot influir l’ecosistema en la construcció de la seva identitat?

Clarament, l’ecosistema en el que viu cada nena influeix en la construcció de la seva identitat. En el cas de la Maca, la seva identitat futura està per definir ja que veiem que al acabar el video hi ha una parella que la volen adoptar. Llavors, depenent de l’educació que imposi la seva família adoptiva la identitat de la nena serà com la de la seva família biològica o totalment contrària. Suposem, que els pares adoptius de la Maca es preocuparan per ella i per al seu futur. Així doncs, ens agrada pensar que la identitat de la Maca serà diferent a la que hagués tingut amb la seva família a Las Siete Alcantarillas.
El cas de la Binta és ben diferent. La Binta ja va a l’escola, sap llegir i escriure i la seva família està d’acord en donar la mateixa educació als nens que a les nenes. Per tant, la seva identitat serà oberta i comprensiva amb el que succeïx al seu entorn. Amb les desigualtats que hi ha dins la societat. Això ho podem pensar ja que diu q li agradaria molt ser la dona sabia de l’estat (la presidenta). Al dir això, està deixant molt clar que no creu en la superioritat dels homes per al govern tal i com pensen moltes persones de la seva població o del seu país. Per tant, veiem que l’escola, uns pares que siguin conscients de l’educació dels seus fills tant nens com nenes i una societat que comença a ser conscient del progrés faran que la Binta auto construeixi una identitat, la seva identitat com a persona, ciutadana del món.

Practica 3

Classificació:





Informes d'altres grups:

1. Recollir les dades dels nens i nenes dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.

Tenint en compte que la mostra d’infants que hem utilitzat són tots més grans de 8 anys, prendrem aquesta xifra com a referent, ja que és l’edat en que hi ha més respostes equivocades:
- Fins als 8 anys, és molt usual que l’infant s’equivoqui en proves conservació. Acostumen a atribuir la massa d’un objecte a la forma de l’objecte i el mateix passa amb el pes. Com que en la palleta no hi ha cap transformació del cos, només un desplaçament; la conservació del volum és molt més senzilla i no la fallen.
- Pel que fa a la classificació, s’observa molta diversitat en qualsevol de les edats. Ordenar per formes i/o colors és igual de fàcil de veure-ho en infants de 8 com d’11 anys; el que sí que s’observa és que aquest típus és molt més usual que l’artístic. El segón és totalment arbitrari i respon a l’impuls del nen en aquell moment. Vé motivat pel seu concepte de bellesa, “El que pega més” , com ha dit algún dels nens.
- La quantificació de la inclusió ha estat un apartat molt fàcil, ja que el 100% dels infants han respost correctament a la pregunta i no han caigut al parany. Alguns els hi ha extranyat la pregunta en la que déiem: Quí té raó, l’altre nen o tu? Tenien claríssim que la raó la tenien ells. Sinò no ho haurien dit!

2. D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massam pes, volum, longitud, entre altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “prerequisits” per a la construccio de coneixements escolars durant l’etapa de primaria. Busca informació d’aquest punt (recorre a la web o a d’altres fonts però tinguis cura del lloc

Segons Piaget, hi ha diferents etapes de desenvolupament operacional. Proves de conservació, classificació i inclusió, com les que hem realitzat nosaltres en l’estudi, revelen l’etapa de l’infant:
- Etapa sensorio-motriu: L’infant crea noves estructures i s’impregna d’informació. Acostuma a ser durant els dos primers anys de vida.
- Etapa preoperacional: L’infant no pot identificar diferències no observables directament. Transformar una bola de plastilina en un xurro no en varia la massa, però en l’etapa preoperacional si que s’hi observa un canvi.
- Etapa operacional concreta: L’infant és capaç d’identificar diferències no observables directament. La transformació de la plastilina no l’enganya, així com la quantificació de la inclusió: El que importa és la quantitat d’elements, la qualitat només el distreu, però en aquesta etapa ha aprés a diferenciar-ho. L’infant és sistemàtic. Piaget descriu el desenvolupament cognitiu d’aquesta etapa com Lògic – Matemàtic.
- Etapa operacional formal: L’enteniment de problemes concrets amb objectes s’expandeix cap a idees abstractes.
La persona formalment operativa pot considerar mons possibles a més dels que té davant i, per tant, pensar mitjançant hipòtesis.
Piaget planteja una teoria basada en el desenvolupament biològic que accentua el desenvolupament cognitiu com a resultat de l’adaptació de l’organisme a l’entorn a través de l’assimilació. El resultat són estructures cognitives variables que són, a la vegada, esquemes coordinats que es combinen per formar intel•ligència. Aquests factors es desenvolupen i faciliten l’aprenentatge. Per tant, és lògic que per aconseguir coneixements formals que tracten temes abstractes, típics de l’etapa 10-12 anys en l’escola, l’adquisició de nocions operatòries és fonamental.

Practica 2

Dibuix i escrit fets per l'Angela de 6 anys:

Observacions:

- Dibuixa la seva nina
- Es recolza molt sobre el full
- Borra i corregeix el dibuix (constantment)
- Agafa el llapis be, però recolza tota la ma per dibuixar
- Quan alguna cosa no lo surt es queixa i es posa nerviosa
- Li costa dibuixar els peus i el nas
- Dibuixa el melic

Observacions:

- Escriu en majúscules sense lletres lligada
- No utilitza la “v” tot ho fa amb “b”
- Ajunta paraules
- Utilitza la i com “ll”
- Falten lletres
- A pesar de que no utilitza pauta, les lletres són rectes i proporcionades

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2
RESULTATS DE LES PROVES:
Edat del/la nen/a: 6 anys
Ma utilitzada: Dreta
Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 13 Minuts
Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 9 Minuts
Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

Tot i que no te orelles ni colzes, és un dibuix molt bén proporcionat per una nena de 6 anys.

El model va ser una nina amb la que l’Àngela juga tot el dia. Es recolza molt sobre full i esborra tota l’estona el que li surt malament. Li ha costat molt dibuixar els peus i el nas.
És una noia molt rica en detalls, però no té moviment ni perfil, és una figura frontal. El nivell del dibuix correspondria a una etapa esquemàtica, pròpia d’edats més avançades.

ESCRIPTURA:

No sap escriure amb lletra lligada, per tant ho fa amb majúscula. Ajunta paraules i l’espai entre lletres i paraules és irregular. Falten lletres i es confon amb algunes com la i “i” la “ll”, però perquè fa servir la pauta, ha escrit les línies molt rectes i la grandària de les lletres es similar.
Etapa precaligràfica.

Observacions:
Alguns trets, podríem dir que l’Àngela dibuixa millor que escriu tenint en compte la edat. La història que ha escrit parla d’un aniversari, i quan ho escrivia estava una mica nerviosa, cosa que no va passar en la realitat del dibuix.


PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL

(relacionades amb la realització de l’activitat practica i la lectura dels articles):

1. Suposant que es poguessin establir frases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix de l’escriptura per als següents grups d’edats:

- Dels 6 als 8 anys: els dibuixos dels infants d’aquestes edats són molt desproporcionats, solen dibuixar el cap molt gran i el cos petit, per la majoria d’ells els és molt complicat dibuixar dits a les persones que volen dibuixar. No es veu perfil als dibuixos que fan, només veiem frontalitat, també veiem que a diferència dels infants d’altres edats, aquests pinten molt malament.
Pel que fa l’escriptura a aquesta edat comencen a fer la lletra lligada però alguns d’ells no saben fer-la gaire bé, també veiem que tendeixen a ajuntar paraules, fan servir el traç com una pauta i al escriure premen bastant el llapis.

- Dels 8 als 10 anys: a aquesta edat observem que per als infants hi ha un guany en la proporcionalitat, independentment de la qualitat de detalls, ara ja dibuixen dents, cosa que a l’etapa pre-esquemàtica no es veu.
A l’escriptura veiem que fan una lletra lligada, i també que comencen a posar accents. Posen signes de puntuació, interrogació i exclamació. La lletra és molt més uniforme i els espais són més regulars.

- Dels 10 als 12 anys: En aquesta etapa podem veure que el dibuix és molt més proporcionat, pertanyen a una etapa més realista, dibuixen alguns perfils, sobretot els peus i presten molta més atenció als detalls de la roba.
L’escriptura arriba a la post-cal•ligràfica, es veu que cada alumne comença a donar-li el seu toc personal a cada lletra. Ara els traços són més rectes i les lletres més arrodonides i regulars.

2. Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

El dibuix infantil ha estat objecte de nombrosos estudis per ser una de les manifestacions del grau de desenvolupament mental. Els dibuixos no només interessen com expressió anímica espontània o com representació de la realitat física sinó que són un fidel reflex dels processos mentals més abstractes. També expressen problemes personals que potser a simple vista no observem, per això és important que els mestres i les mestres revisin els dibuixos i facin explicar als nens i nenes per quina raó han dibuixat aquell objecte, acció o sentiment.
Un infant expressa amb el seu dibuix un fet del passat que li hagi agradat molt, representacions del present o algun desig que anheli pel futur. També, a vegades, podem observar sentiments com por, felicitat, tristesa, somnis, malsons, etc., als dibuixos que fan.

A la actualitat hi ha infants que amb la televisió i l’internet observen imatges o fets i ho expressen al seu dibuix i expliquen la historia que han vist en aquestes imatges mitjançant una dibuix que per a ells és el que ha significat.
Alguns infants fan dibuixos del que està passant a casa i tot l’entorn familiar, per als professors, a vegades, els dibuixos són l’única manera de saber si els infants tenen o no problemes a casa.

3.Quina influencia creieu que tenen els factors hereditaris , el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Els factors hereditaris, en aquest cas tenen molta influència ja que si un nen dibuixa bé o malament, és un fet que no se li ha pogut ensenyar, simplement realitza l’acció com pot a vegades sorprenent a l’adult favorablement i a vegades expressant el sentiment contrari. Per tant, al nostre parer, els nens i nenes neixen influïts per aquests factors hereditaris i els mestres i les mestres no poden fer res al respecte. Això sí , a partir de l’aprenentatge de tècniques i mètodes, es pot aconseguir que l’alumne amb dificultats es desenvolupi gràficament. El context escolar i la cultura tenen un paper més decisiu en el desenvolupament gràfic dels infants ja que influeixen mitjançant hàbits i relacions afectives en els seus dibuixos.
El mestre, pot jugar un paper molt important en el moment d’ensenyar tècniques i de motivar a l’infant en la seva expressió artística, per tant el mestre ha d’ajudar a potenciar les capacitats dels nens i les nenes tant si tenen dificultats en el dibuix com si no.

Pràctica 1 (KANZI)

PRÀCTICA 1

Tema: Orientacions teòriques

Objectius de la pràctica:

• Avaluar el nivell general de comunicació assolit per l’animal.

• Descobrir les estratègies emprades en l’entrenament.

• Delimitar els distints processos psicològics que participen en les habilitats pràctiques de comunicació exhibides per l’animal i que es posen de relleu en els diferents aprenentatges: comprendre instruccions verbals, recordar el contingut d’una conversa telefònica, manifestar desigs, jugar amb una màquina de marcians, etc.

Primera part:

a) Visionat vídeo

"KANZI". Reportatge fet en el Centre d’Investigacions Psicolingüístiques d’Atlanta sobre l’aprenentatge d’habilitats comunicatives d’un exemplar de ximpanzé bonobo a través de 250 signes presentats en una consola interactiva.

b) Lectura de documents

Lenguaje en simios: Cuánto saben y cuánto debemos enseñarles. Disponible en: http://www.anima.org.ar/liberacion/animales/lenguajeensimios.html

Naturaleza, entorno y crianza Disponible en: http://www.prbb.org/quark/21/021026.htm

Per a saber-ne més:

http://www.fisterra.com/human/3arte/2cine/peliculas/elPlanetadelosSimios.asp

http://www.tendencias21.net/Los-ninos-estan-mejor-dotados-que-los-simios-para-las-relaciones-sociales_a1744.html

http://www.prbb.org/quark/21/021026.htm

Segona part (en grup):

a) Preguntes en torn al vídeo i les lectures:

1. Organitza en les diferents dimensions del desenvolupament (psicomotriu, cognitiva, lingüística i socioafectiva) les competències que demostren aquests bonobos criats en el Centre d’investigacions Psicolingüístiques d’Atlanta.

   SITUACIÓ	HABILITAT/S MOSTRADA/ES	DIMENSIÓ DEL DESENVOLUPAMENT
   Tot passejant pel bosc	Camina com un esser humà i es diverteix com qualsevol altra persona	Psicomotriu Socioafectiu Linguistic
   De picnic amb la Sue i el Ryan	L'hi passa molt bé i intenta mostrar les coses que vol, és recompensat de la forma que ha de ser-lo	Psicomotriu Cognitiu
   Conduint un cotxe	Te la capacitat de fer-ho com ho fa una esser humà de la seva edat.	Psicomotriu Cognitiu
   Interaccionant amb el gos	Reacciona de molt dolenta forma amb el gos però després s'adóna que ha fet malament i intenta rectificar el que va fer	Socioafectiu Cognitiu Lingüístic
   Amb els monstres	Actua com els humans s'espanta i sap que no pot entrar però sent curiositat es posa la careta perquè entén que és una mica que espanta als altres bonobos i els persegueix	Socioafectiu Cognitiu
   Amb el telèfon	Primerament busca a algú que parli al seu al voltant però a l'adonar-se que no hi ha ningú més reconeix la veu de la Janin	Lingüístic Cognitiu
   Trobada amb la Jeanine	Recorda la trucada i les coses que la Janin li va prometre i interactua amb ella d'una manera afectiva, agraint com va complir la seva promesa	Lingüístic Cognitiu
   Jugant amb la consola	Té cada vegada moviments mes hàbils i s’adona de les coses que ha de fer i de les que no	Lingüístic Cognitiu Socioafectiu
   Aprenent a trencar avellanes	Sap molt bé la part que s'ha de quedar per a poder menjar-se-la i dóna la qual sap que no ha de menjar-se a la Sue	Psicomotriu Cognitiu Socioafectiu
   Aprenent a fer un tall amb una pedra	Sé l'habilitat per a trobar les solucions indicades per a portar a terme el que vol realitzar	Psicomotriu Afectiu
   Ensenyat a la Tamuli	Posa en pau a la seva germana i la Sue perquè ambdues puguin dur-se millor i amb afecte i paciència intenta ajudar a la seva germana a realitzar el que Sue li indica	Psicomotriu Linguistic Socioafectiu Cognitiu
   Passeig final pel bosc	Posa els dits de la mateixa forma que ho fem els humans i neteja les ungles a la Sue	Psicomotriu Afectiu

2. En quines dimensions del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?

El kanzi s’ha relacionat amb humans des de molt petit, cosa que ha fet que s’hagi desenvolupat cognitivament i sobretot lingüísticament respecte els seus congèneres que han estat criats sense l’influencia humana.

3. Si comparem les competències d’aquests bonobos amb les d’un infant humà, a quina edat mental humana creus que es correspondrien?

Si comparéssim les competències adquirides per aquests bonobos amb les competències de l’infant humà veuríem que correspondrien a un infant de 2 a 3 anys. Ja que sap com trencar avellanes, tallar cordes,...

4. Creus que el desenvolupament dels bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el seu desenvolupament? Per què?

Sí, el seu desenvolupament té un límit degut a la manca de mobilitat de l’espècie, per exemple, els kanzis bonobos no poden fer la pinça amb la mà cosa que els dificulta poder agafar tot tipus d’objecte. Per tant, el desenvolupament d’aquest kanzi tindrà sostre degut a les característiques pròpies de l’espècie.

5. Creus que la participació en activitats culturals humanes ha modificat la ment d’aquests bonobos? Raona la teva resposta.

Sí, ha après a parlar a partir de la màquina amb botons i a fer coses que no faria en el seu hàbitat. La seva ment usa símbols per a pensar cosa que en el seu origen no feia, per això és correcte dir que la ment dels bonobos s’ha modificat.

6. Què creus que passaria amb aquests bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural?

Un kanzi bonobo que ha estat extret del seu hàbitat no podria sobreviure fàcilment si el re-introduíssim mai podria integrar-se, sempre estaria una mica desplaçat ja que el seu comportament no seria igual que el dels altres membres de la seva espècie. Sobreviure sí que podria, però li costaria molt al principi encara que a llarg termini podria viure més fàcilment que els altres degut a la seva intel·ligència superior.

7. Creus que aquest tipus d’investigació vulnera els drets dels animals? Per què?

Per una banda,crec que aïllant als kanzis del seu hàbitat , posant-los en gàbies i fent proves amb ells, sí que queden vulnerats els seus drets. Però per una altre banda, és gràcies a aquest tipus d’ ”experiments” que sabem coses que abans ni imaginàvem i per això, encara que pugui semblar que vulnera els seus drets, els animals en cap moment estan maltractats ni ho passen malament. És gràcies a aquest tipus d’estudis per els quals la nostra societat evoluciona sobre temes d’educació.

b) Preguntes de reflexió final:

• L’aprenentatge d’aquests bonobos, des de quina o quines perspectives teòriques creus que se l’han plantejat els investigadors? Raona la teva resposta.

Aquests tipus d’estudi tenen un interès complex que engloba molts elements del coneixement com la psicologia, la sociologia i fins i tot les teories relacionades amb l’origen i l’evolució de les espècies.

Amb un procediment empíric pretén establir una tesi científica sobre el comportament de Grans Simis, i demostra que són capaços de rebre, assimilar i donar resposta a un missatge emès a través d’un canal oral i en un idioma utilitzat per l’home.

Estudis com aquest són els que posen punt i final a idees que el món occidental arrossega des d’antic, com el d’una Ànima Racional única i exclusiva de la raça humana. Plantejada pels clàssics, redundada per Descartes i vigent fins ven entrat el segle XX; encara als anys 60 es remetia al llenguatge com quelcom diferencial entre l’home i la resta d’espècies.

• Després d’analitzar el vídeo de Kanzi, dóna la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre aprenentatge i desenvolupament

És perceptible que el Simi en qüestió ha desenvolupat capacitats cognitives que molts espècimens de la seva espècie mai arriben a treballar. Això ha estat possible degut a una instrucció que s’ha realitzat amb un mètode de repetició i recompensa. El que és evident és que els recursos dels que són capaços aquests espècimens no es desenvolupen, i que es troben en estat latent. Amb el mètode adequat i una motivació, és possible el desenvolupament d’habilitats que semblen increïbles en animals com el Kanzi.

• Que ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà i en el debat sobre l’herència i l’ambient l’estudi dels ximpanzés?

El Kanzi és un exemple en Simi del procés d’aprenentatge d’un infant humà. En els primers anys de vida, un nadó ha de desenvolupar capacitats cognitives que li permetran la comunicació amb altres espècimens humans.

La diferència radica en el nivell d’enteniment que cada un aconsegueix, quelcom subordinat a la intel·ligència de cada espècie; i al fet que l’aparell fònic humà permet l’articulació d’un llenguatge, cosa impossible en la fisiologia de cap altre espècie (a pesar que s’observa que els simis tenen un gran control de la comunicació no-verbal).